El 1365 la població de Llorac (lloraquins) era de 27 focs, que mantenia el 1380; al començament del segle XV baixà a 12 focs i el 1515 a 10; al començament del segle XVIII tenia 6 cases, el 1718 hi havia 41 h, i el 1787, 64 h. El 1818 hom registra 20 veïns, xifra que el 1842 minvà a la meitat. Si s’afegeixen a Llorac els llocs que integren l’actual municipi (Rauric, la Cirera, Montargull i Albió) el fogatjament de vers el 1365 dona el nombre global de 64 h. Vers el 1380 la població pujà a 72 h, però tornà a experimentar una important minva el 1407, amb 31 focs (sense comptar Albió); al començament del segle XVI baixà a 29 i s’elevà a 36 el 1553; el 1718 tenia 139 h, 198 el 1787 i 216 el 1830. A mitjan segle XIX es registrà un important increment, que havia de representar el 1857 el seu màxim en tota la història: 463 h. Durant la resta del segle patí una minva progressiva (450 h el 1860, 364 h el 1877 i 340 h el 1897), amb una lleugera recuperació el 1920 (421 h). A partir del 1930 es produí una davallada progressiva fins als anys vuitanta (391 h el 1930, 287 el 1940, 276 el 1950, 211 el 1960, 116 el 1975 i 100 el 1981), moment en què s’estabilitzà la població i fins i tot va experimentar un cert increment, com queda reflectit el 1996 amb 122 h per descendir a 114 h el 2005.

Tradicionalment l’economia s’ha basat en l’agricultura. Els conreus són principalment de secà, i predominen sobretot els cereals. La vinya i els ametllers s’han reduït a petites extensions, i tampoc no és gaire important el regadiu. La part no conreada és ocupada principalment per garrigues, pastures i per bosc.

La ramaderia ha tingut un desenvolupament més acusat que en altres municipis de la comarca; se centra principalment en les granges avícoles i porcines, però també hi ha bestiar oví i cabrú. Al nucli d’Albió s’elaboren formatges artesanalment.

Camps de sembrat a Llorac