A començament del segle XII (1140), Llorac pertanyia a Guifré Bonfill, més tard Berenguer de Santdomí i la seva muller Ermessen, donaren el lloc als hospitalers de Cervera cedint-les-hi l’església de Santa Maria de Llorac amb els seus delmes i primícies.

A les darreries del mateix segle, Llorac era de la família Oluja, la qual estava establerta a Vallfogona de Riucorb. L’any 1196, Gombau d’Oluja empenyorà les rendes de la vila i el Castell de Llorac als Templers de Barberà.

A començaments del segle XIII, els Hospitalers establirien una casa a Llorac que desprès dependria de la Comanda de Cervera. L’any 1250, la comanda de Cervera es trasllada a Alguaire passant Llorac a dependre d’ell. El 1254, la fundadora del monestir d’Alguaire demanda a Pere de Queralt per haver espoliat aquest els castells de Llorac, Biure i l’Ametlla. El segle XIV, el lloc pertanyia al montblanquí Francesc Alenyà que el comprà a Pere el Cerimoniós. Serà a partir del segle XVI quan passarà a propietat dels Guimerà.

Bibliografia: Guia turística de la Conca de Barberà de Josep Recasens i Llort

Vista General de Llorac